La reflexió sobre la mort ens condueix a repensar sobre el sentit de la vida i és per això que ha portat totes les societats, a donar-se explicacions versemblants: del mite al revestiment religiós (Philipe Ariès, 1983). Els ritus funeraris de les diverses cultures han evidenciat que la inhumació és el costum que ha predominat a la nostra àrea cultural (directament a terra, a l’interior dels temples o als claustres, als cementiris, etc.), tot i que no han faltat èpoques en què els difunts han estat incinerats.

A finals del segle XVIII, la gran majoria dels pobles varen traslladar els cementiris a punts allunyats dels nuclis urbans (Alfonso Di Nola, 2006). A Quart de Poblet, el cementiri que es trobava darrere de la Parròquia Puríssima Concepció es traslladà al seu actual emplaçament en l’any 1911 (Cento Sancho, 2009). I anys després, en juny de 2004, l’Ajuntament inaugurava el cementiri municipal (Fanalet 2004, 5).

Per una altra banda, la forma en què antigament es practicaven els soterraments ja ha estat assenyalada (Pep i Cento Santo, 1998), i la seua evolució en el temps està pendent de redactar.

Certament, amb motiu de la festivitat de Tots Sants el que volem és recordar els difunts  aprofitant una exposició recent (http://www.rphart.net/sites/default/files/PDF%20proteg.pdf)  i una foto, cortesia de la família Serer Bertomeu. Una foto especialment dramàtica des de l’òptica de la mort, com és la defunció dels xiquets, que desvetlla juntament a les reaccions de dol, una desolació i enyorança amarga per a qui veu la vida truncada d’improvís d’una persona estimada (http://www.biblogtecarios.es/beatrizovejero/fotografia-post-mortem ).

 

Pepeta Marmaneu Bono i la seua filla morta
Pepeta Marmaneu Bono i la seua filla morta
Anuncis