Als inicis del segle passat, Durkheim llançà un clar desafiament als professionals de la Història en afirmar que “la Història només pot ser una Ciència a condició d’alçar- se per damunt d’allò individual”. La resposta a aquest repte arribaria durant el període d’entreguerres de la mà de l’escola historiogràfica dels Annales, que apostaria per trencar amb la història biogràfica, política, arrelada en dècades anteriors. La història social i econòmica desplaçaria la història política i també la biogràfica, tal com va a assenyalar Françoise Dosse, mentre guanyaven terreny els mètodes quantitatius. Aquesta tendència continuaria amb la historiografia marxista per capgirar-se amb la microhistòria de factura italiana, com reconegué Giovanni Levi. El mètode biogràfic, depurat de reminiscències apologètiques ha permés en els darrers anys renovar la Història.

La necessitat de tenir biografies de persones que en l’àmbit local han fet un paper rellevant és més que certa i necessària. En la recerca historiogràfica local, sovint se’ns planteja el dubte de saber qui és qui quan es tracta de personatges que han ocupat càrrecs. Respecte a la necessitat de considerar al cronista de Quart de Poblet, Sr. Amador Griñó i Guzmán (1926-2012), tan sols cal mirar el seu treball.

Avui no volem estudiar ni l’obra ni el marc històric i social de la figura del cronista sinó retre-li homenatge en el tercer aniversari de la seua defunció.

Anuncis